DONES SENSE PARAULES: RE-TRATS

BANDERES VERMELLES

El projecte va partir de la importància de construir relacions des d’un vincle segur i el seu principal objectiu era la identificació de les senyals d’alerta en les relacions de parella. És en aquest punt on hem de parlar de les “banderes vermelles”; termes que s’estan consolidant a la societat, amb presència a les xarxes socials i amb l’ajuda de col·lectius majoritàriament juvenils. Centrant l’atenció en el color vermell, i utilitzant el text i la imatge com a elements principals; fem una aproximació a experiències, objectes, contextos i accions que proporcionen indicis de situacions de risc o que poden conduir a maltractaments.

El següent pas va ser la realització d’un mural, que agrupava les banderes vermelles corresponents, deixant un espai d’implicació comunitària per completar-lo. S’ha treballat amb grups d’adolescents amb diversitat funcional.

LA COVA DE L’HOME

Amb aquest projecte s’ha volgut donar formació per empoderar a les dones i ajudar-les a tenir un espai generat per l’associació i sentir-lo com a propi per poder-ne fer ús. Es va fer una obertura d’un taller de formació per crear aquests espais. Hi van assistir unes 30 persones (Dones i homes), repartits entre Negreira, Santiago de Compostel·la, Val do Dubra i Trazo i allà se’ls va donar eines teòriques-pràctiques per crear els seus propis espais. Durant la pandèmia, quan algunes de les nostres oficines es van traslladar a casa nostra, ens vam adonar de l’important que és que les nostres llars se sentin acollidores; i aquest projecte ens ajuda a fer un pas més enllà.

Un dels principals objectius és ajudar a les dones que han accedit a la formació a tenir un espai generat per l’associació, a sentir-lo com a propi i a fer-ne ús d’ell. No tots tenim habitatges que ajuden a que aquests espais existeixin en l’àmbit privat, d’aquí la importància d’una cova comunitària.

PER SER DONA

Es tracta d’un projecte de sensibilització que vol conscienciar a la població sobre un problema global com és la violència de gènere que afecta a milers de dones arreu del món. La violència contra les dones és una guerra real que mata desenes de milers de dones a tot el món cada any. És un crim de lesa humanitat, una vulneració dels drets humans en l’àmbit públic i privat que afecta totes les dones només pel fet de ser dones. Amb l’objectiu de denunciar, conscienciar i obtenir una resposta real per part de les institucions, l’activista i artista contemporani AleXandro Palombo va crear l’obra “Just because I Am A Woman” en la qual representa algunes de les dones protagonistes de la política mundial com a víctimes de la violència de gènere Seguint la línia de Palombo, amb el projecte “Por ser dona” intentem utilitzar l’art com a eina i realitzem una campanya en què diferents dones influents de la comunitat gallega es presentaran com a víctimes de maltractaments, amb els ulls i els llavis contusionats. i nombrosos ferits per tal d’arribar a més gent i conscienciar que la violència de gènere pot trucar a qualsevol porta.

En primer lloc, es va dissenyar un prototip de pòster per poder contactar amb dones influents. Després, es va crear una llista de dones i es va contactar per poder tirar endavant el projecte, fer les fotografies, fer el maquillatge, etc. Un cop tot acordat, es van muntar tots els cartells i es van demanar els permisos pertinents per poder celebrar l’exposició a la plaça do Toural de Santiago de Compostel·la. Finalment, es va fer una difusió massiva a les xarxes socials. Es van crear vídeos per a la campanya que van assolir un total de 50.000 visualitzacions en total. https://www.instagram.com/reel/Cz8wEOEMipl/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

En aquest projecte van participar dones influents com: Antía Pérez (jugadora de futbol), Ana Meilán (escriptora), Lucía Pérez (cantant), Elba Pedrosa (actriu), Lucía Aldao (escriptora), Estíbaliz Espinosa (escriptora), Pili Pampín (cantant). ), Amaranta Rodríguez (directora i cap de sala), Chus Lago (alpinista), Susana Pedreira (periodista), Ana Vila (poeta), Fátima Pego (presentadora), Carmen Morante (Presidenta de la conferència de degans i degans d’educació) , Sica Romero (escriptora), Noa Moreira (escriptora), Marta Brañas (esportista), Vero Boquete (futbolista), Yaiza Otero (futbolista), Teresa Duro Leis (regidora de Serveis Socials, Dona i Igualtat de Negreira), Leti da Taberna (creadora de continguts digitals), Oceana Soares (presidenta de l’associació), Marta Doviro (monòleg), Lúa Mosquetera (poeta) i Estíbaliz Vega (actriu).

RETRATS OCULTS

Evgenia Smirnova va crear una sèrie d’il·lustracions sobre l’agonia psicològica que pateixen les dones maltractades. Quan es tracta de violència contra les dones, la majoria de la gent pensa en la violència física, però de fet, l’abús psicològic sovint és més perillós. La humiliació, la intimidació i el control porten a la víctima a un estat d’ansietat, por, sentiments d’inutilitat i solitud. En aquestes il·lustracions, aquesta artista intenta reflectir algunes situacions que viuen les dones maltractades psicològicament, paraules clau que intenten descriure i donar forma a aquest sentiment, com ara “fragilitat”, “ànima”, etc. La violència de gènere de tipus psicològic és una agressió que es realitza sense cap tipus de contacte físic, però que provoca danys emocionals a les víctimes. La violència física produeix traumes, lesions, marques, però en canvi, la violència psicològica és un dany que augmenta amb el temps, com més duri, més profund serà el dany. Aquest projecte va comptar amb la implicació dels centres educatius i dels infants per tal de crear una consciència social sobre la problemàtica dels maltractaments i la violència masclista en la societat actual.

A través de les il·lustracions es va elaborar una presentació dinàmica, il·lustrada i amb exemples per a l’explicació de la temàtica escollida. Aquesta exposició s’ha realitzat i realitzat al CEIP d’O Coto de Negreira i al CEIP Barouta d’Ames. Durant l’exposició es va lliurar un dossier paral·lelament a les activitats a realitzar a la pròpia sessió de manera dinàmica i en acabar es van mostrar les il·lustracions, buscant així que cada nen i xiqueta pogués veure i identificar diferents sentiments, situacions i moments reflectits en ells.

TÈCNIQUES D’AUTOPROTECCIÓ

Aquest projecte sorgeix de la iniciativa de l’organització Karma Nirvana creada a Anglaterra l’any 1993 que lluita pels drets de les dones i els nens. Treballen per la igualtat de gènere i el respecte als drets humans de tots els infants. Es basen en donar suport a totes les víctimes de maltractaments per honor, que es tradueixen en maltractaments per honor, com l’obligació de casar-se a una edat molt primerenca, mutilació genital, violència domèstica, tràfic de dones, etc. En concret, la iniciativa que ens va inspirar per crear aquest projecte va ser “Cullera d’esperança” amb el lema “una cullera petita pot salvar una vida”. Es tracta de difondre la importància que pot tenir una simple cullera a l’hora de salvar la vida d’una dona o d’una nena, com pot ser en casos de tràfic, segrestos, etc. Quan una dona o nena és segrestada, solen passar per aeroports, punts de control, etc. per tant, si amagues una cullera al mig de la roba, quan passes pel detector de metalls, sonarà i pot ser un bon moment per parlar amb els guàrdies i demanar ajuda.

L’objectiu principal d’aquest projecte era presentar una sèrie de tècniques de protecció pensades per a dones independentment de la seva edat. Tècniques o instruments que es trobaran habitualment en la vida quotidiana de cadascú. La idea principal era escollir diversos punts clau en municipis com Santiago de Compostel·la, en aquest cas la Plaza do Toural i el Parque da Alameda; i mitjançant la instal·lació d’un lloc d’informació i difusió, es va fer una aproximació a la població per explicar i donar a conèixer les diferents tècniques i instruments. Tot i que els principals destinataris d’aquest projecte són el sector femení, també va ser interessant poder arribar a tothom, per tal de crear conscienciació i una major difusió entre tota la comunitat.

IMATGES AL MEU CAP

Els estereotips de gènere són idees i creences que estan arrelades en el subconscient popular i col·lectiu sobre com han de ser els rols de les dones a la societat. Es caracteritzen per atribuir certs trets, actituds, comportaments i patrons a la manera de ser dona. Aquestes idees formen part de l’imaginari col·lectiu i encara que la majoria de vegades no són tangibles, el gran nombre de persones que les comparteixen fa que esdevinguin idees difícils de refutar. Seguint la línia general del programa, amb aquest projecte hem volgut donar llum a cadascuna d’aquestes idees i convertir-les en imatges i retrats. Va partir de diferents premisses: “una sala plena de dones”, “la caça a la prehistòria” i altres semblants. Els retrats, frases, idees, dibuixos, etc. es podien enviar a través de xarxes socials o en bústies personalitzades amb les quals participaven adolescents amb diversitat funcional d’entre 8 i 18 anys.